Dia 8: el glaciar Perito Moreno

Avui és un dels dies grans del viatge, visitem uns dels paratges naturals més importants de tota l'Amèrica del Sud, el famós glaciar Perito Moreno. Després de conduir 80 km des del Calafate exprimint al màxim els 40 cv el nostre VW GOL, anem directes cap als magnífics miradors que donen a la part frontal de la llengua del glaciar. La immensitat del Perito és difícil de definir a l'igual que la seva bellesa. Per fer-nos a la idea, estem parlant d'una columna de gel d'uns 70 metres d'alt x 5 km d'ample, i uns 150m de profunditat sota aigua (com a referència, la presa de Susqueda fa 100 m d'alt). Aquest penya-segat de gel està format per una mena de blocs que es van desprenent contínuament de forma aleatòria i totalment imprevisible. Cada vegada que es dóna un despreniment el soroll, semblant a un tro, ressona per tota la vall, cosa que li dóna una mística especial al lloc.

Després dels miradors ens dirigim al vaixell que ens portarà a veure la cara nord, que es la cara on dóna el Sol i habitualment es produeixen més despreniments. De fet el guia del vaixell comenta que som afortunats ja que avui és un dels 80/90 dies amb més visibilitat de que hi ha anualment en aquest lloc de la serralada dels Andes. Ens apropem a uns 300 metres del penya-segat (és insegur apropar-se a menys d'aquesta distància degut a l'extrema violència que es produeix quan cauen els immensos blocs de gel a l'aigua del llac, produïnt inclús unes fortes onades que es noten des de l'embarcació). Després de veure alguns dels esmentats despreniments, veiem un inusual fenòmen, anomenat "desprendimiento de base". Aquest fenòmen ve a ser el mateix que un despreniment normal però passa sota aigua, quan emergeix inesperadament un enorme bloc de gel (en aquest cas de la mida d'un camp de futbol) crean un mini-tsunami i un soroll eixordador...l'espectacle visual és indescriptible.

Després d'una horeta de despreniments, dinem a la cafeteria, fem unes fotos a un parell d'"aguiluchos" i anem cap a fer el mini-trekking a la part sud del glaciar. Aquesta caminada comença després d'una aproximació en vaixell fins la cara sud del glaciar i uns minuts de bosc fins la base de la llengua de gel. Ens calcem uns arcaics grampons i comença l'espectacle de pujades i baixades sinuoses. La combinació de colors de gel, llum, esquerdes i escletxes ens deixa garratibats. Anem fent fotos, el guia ens explica com funciona i es mou el glaciar (el guia ens explica també que coneix Catalunya ja que ha estiuejat a Empuriabrava). Després d'una hora i mitja caminant pel gel ens espera la cirereta final, ja que ens sorprenen amb un whisky on the rocks amb gel que treiem del propi glaciar.

Després de la visita tornem al Calafate i celebrem aquest gran dia en un restaurant local. La concha de tu madre, avui ha valgut molt la pena, bona nit boludetes!