Avui el primer que fem és anar a visitar l'antigua presó d'Ushuaia avui reconvertida en museu. El museu està dividit en vàries temàtiques, coincidint amb cada un dels antics mòduls de la presó. En destaquem el museu naval, el museu d'història, el museu de la pròpia presó i un últim mòdul que està expressament conservat tal i com el va deixar l'últim pres l'any 1947 quan va tancar. Aquesta presó es va situar expressament per dos motius: les fugues eren totalment inviables al ser un terreny inhòspit, i de pas es volia aprofitar l'oportunitat d'argeninitzar la zona, fins aquell moment només poblades per diferents tribus. Entre els presos més famosos de la presó ens interessem per la història del pres anarquista Simon Radovitzki, així com la del Petiso Orejudo, un famós assassí en sèrie de nens bastant psicòpata.
Del museu naval ens impacta molt la gran quantitat de naufragis documentats que hi ha hagut als tres passos naturals de la zona: Magallanes, canal de Beagle i Cabo de Hornos o Pas de Drake. Aquests canals uneixen el Pacífic amb l'Atlàntic amb la particularitat que el primer oceà és 1 metre més alt que el segon així que el corrent sempre va d'oest a est.
La visita a la presó, a més d'imprescidible, és totalment recomanable, així com l'activitat que fem a la tarda: una excursió en vaixell pel canal Beagle incloent vàries de les seves illes i illots. La primera parada és a l'illa dels cormorans, uns parents voladors dels pingüins. Al següent illot trobem els lleons marins "de dos pelos", una espècie que només es dedica a jeure, menjar, procrear i barallar-se. La tercera parada és a l'illa dels lleons marins "de un pelo", aquests a diferència dels anteriors no es barallen tant, a més aquests no emigren ja que les seves característiques físiques no li permeten anar més al Sud. A continuació arribem al far Les Eclaureurs, famós per sortir a la portada de l'edició original de "El Far de la Fi del Món" de Jules Verne, tot i que el far de la novel.la en realitat és un altre situat més al nord. Finalment visitem l'illa de Bridges, anomenada així pel primer home blanc que va viure al canal Beagle. En aquesta illa desembarquem i fem un petit trekking que mitja horeta on ens expliquen la història dels yámanas, la tribu indígena que va viure en plena harmonia amb la natura durant milers d'anys pel canal fins l'arribada de l'home occidental. Sorprenentment, aquests individus vivien completament despullats tot i la fred glacial de la zona, ja que estaven la major part del dia en canoa pescant i desplaçant-se per les illes. Actualment només existeix una persona de 85 anys amb sang 100% yámana, per tant amb ella s'acabarà aquesta ètnia.
Finalment arribem a port i ho celebrem sopant la famosa centolla i la merluza negra, uns dels menjars més típics d'Ushuaia. Cal dir que gairebé tots els restaurants serveixen la centolla sense clova, és a dir, només la carn interior. A més es serveix molt cuinada i amb molt de condiment, com formarge parmesà, beixamel i altres coses que farien posar les mans al cap a qualsevol ciutadà del Mediterrani.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada