Qué onda! Avui és un dia intens, comencem d'hora, com que tenim molt poc temps i moltes coses a veure agafem el bus turístic. La primera impressió és que la ciutat cau a trossos. Cotxes vells, brutícia, edificis en mal estat i grafitis innumerables. Els busos de línia ens recorden al bus Salt-Girona dels anys 80...només hi falta l'anunci d'"Óptica Tarrús".
Passem per diferents punts interessants de la ciutat com el Congrés dels Diputats, Paseo de la Historieta i l'Avinguda de Mayo entre d'altres, fins arribar al barri de La Boca, primera parada obligada. El barri de la Boca deu el seu nom a l'estar ubicat en una de les desembocadura del Río de La Plata, no cal dir que l'ambient futbolístic es respira per tot arreu, fins i tot moltes cases estan pintades amb els mítics colors azul y oro del Club Atlético Boca Juniors.
Intentem entrar a l'estadi infructuosament ja que ens diuen que el primer equip està entrenant fins la tarda no es pot fer la visita. Decidim continuar visitant el barri de la Boca, fem una stop and go al Restaurante de Quique i continuem seguim caminant cap a Caminito, on hi ha una de les famoses postals més típiques de la ciutat de Buenos Aires amb les cases de diferents colors, gran activitat turística i comercial, paradetes, restaurants, i alguns personatges pintorescos a la recerca d'una foto a canvi d'uns pesos, com per exemple un fals Diego Armando Maradona i algunes ballarines de tango. Un de nosaltres es fira amb una samarreta del Boca i miraculosament aconsegueix regatejar-li el preu a un venedor argentí.
Més tard seguim el tour per Puerto Madero, Retiro, Plaza Italia i acabem al barri de Palermo, un barri molt més arreglat i amb un caire més europeu, on decidim dinar. A la zona de Costanera Sur veiem un passeig amb figures dels esportistes més mítics de la història d'Argentina, com ara Juan Manuel Fangio, Manu Ginóbili o Leo Messi.
Ben dinats "agarramos un taxi" que ens porta de nou a la Bombonera. El primer que ens diu el taxista és "no prefieren ir al Monumental de River?", deduïm que és fan del club "millonario". Després d'una divertida xerrada político-futbolística arribem a l'estadi i disfrutem del tour, bastant complet, que ens porta la grada, museu, llotges, peu de gespa i vestidors. Entre les anècdotes de la visita, ens expliquen que el Club Atlético Boca Juniors el van fundar 5 italians amb els colons blanc i negre de la Juventus de Torí, Després de canviar un parell de cops de colors per diverses circumstàncies, decideixen anar al port i agafar els colors del primer vaixell que arribi, amb el resultat que el primer vaixell fou suec. També destacar que el vestuari visitant està literalment sota la "doce", la grada de la "hinchada" de Boca, amb l'objectiu d'atemorir l'equip contrari.
El sopar d'avui el fem al restaurant "La Poesia", un històric del barri de San Telmo, on disfrutem d'unes "milanesas". La decoracíó i estil del restaurant ens va agradar i sens dubte és un lloc que recomanaríem per anar a sopar a la ciutat porteña. Destacar la infinita carta del restaurant, amb 30 pàgines.
Acabem la nit fent un gintònic per païr i cap a dormir, buenas noches boludos!
Ben dinats "agarramos un taxi" que ens porta de nou a la Bombonera. El primer que ens diu el taxista és "no prefieren ir al Monumental de River?", deduïm que és fan del club "millonario". Després d'una divertida xerrada político-futbolística arribem a l'estadi i disfrutem del tour, bastant complet, que ens porta la grada, museu, llotges, peu de gespa i vestidors. Entre les anècdotes de la visita, ens expliquen que el Club Atlético Boca Juniors el van fundar 5 italians amb els colons blanc i negre de la Juventus de Torí, Després de canviar un parell de cops de colors per diverses circumstàncies, decideixen anar al port i agafar els colors del primer vaixell que arribi, amb el resultat que el primer vaixell fou suec. També destacar que el vestuari visitant està literalment sota la "doce", la grada de la "hinchada" de Boca, amb l'objectiu d'atemorir l'equip contrari.
El sopar d'avui el fem al restaurant "La Poesia", un històric del barri de San Telmo, on disfrutem d'unes "milanesas". La decoracíó i estil del restaurant ens va agradar i sens dubte és un lloc que recomanaríem per anar a sopar a la ciutat porteña. Destacar la infinita carta del restaurant, amb 30 pàgines.
Acabem la nit fent un gintònic per païr i cap a dormir, buenas noches boludos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada