Com que encara no hi ha vol directe Salt-Rio de Janeiro, ens veiem obligats a llevar-nos ben d'hora ben d'hora i anar fins El Prat, on agafem el pont aeri cap a Madrid i allà un vol de 10 eternes hores amenitzades amb tot tipus de pelis, sèries i algunes birres. Destaquem també la poca destresa de les hostesses, degut a això un de nosaltres és agredit per una muntanya de tovallons i una cervesa.
Un cop a Rio un de nosaltres (probablement confós per un atleta paralímpic) té la sort d'obtenir el segell oficial de Rio2016 al passaport, mentre dos de nosaltres són atacats pels mosquits i potser ja tinguin el zika.
Aquesta vegada estem en un hotel top, a 30 metres de la platja d'Ipanema i una piscina a l'àtic (17è pis) i amb vistes al "Cristu". Anem a fer uns "chops" de Brahma, la cervesa nacional (les canyes de cervesa es diuen chops, i es classifiquen per "caneca" i "tulipa" depenent del tamany).
Després de donar un volt per Ipanema, sopem i fem una caipirinha de cachaça, i anem a dormir aviat ja que de les últimes 48 hores només n'hem dormit 3.
PD: cal destacar que dos de nosaltres, després de pujar al desè pis, comproven que han oblidat les targetes a dins i han de baixar a recepció a fer-ne dues de noves.
Un cop a Rio un de nosaltres (probablement confós per un atleta paralímpic) té la sort d'obtenir el segell oficial de Rio2016 al passaport, mentre dos de nosaltres són atacats pels mosquits i potser ja tinguin el zika.
Aquesta vegada estem en un hotel top, a 30 metres de la platja d'Ipanema i una piscina a l'àtic (17è pis) i amb vistes al "Cristu". Anem a fer uns "chops" de Brahma, la cervesa nacional (les canyes de cervesa es diuen chops, i es classifiquen per "caneca" i "tulipa" depenent del tamany).
PD: cal destacar que dos de nosaltres, després de pujar al desè pis, comproven que han oblidat les targetes a dins i han de baixar a recepció a fer-ne dues de noves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada