Dia 4: Favela Rocinha, Maracaná, Sambódromo i Saara

Avui és un dels dies més inoblidables per tots nosaltres, Ens ve a buscar en Joel, un habitant de les faveles que ens acompanyarà amb el seu cotxe a visitar la favela de Rocinha, la més gran de Brasil. Durant el trajecte ens explica la història d'Ipanema, Leblon i les faveles, formades al costat d'aquest barris muntanya amunt. Ens sorprèn la proximitat entre les cases de multimilionaris de Leblon i la favela de Rocinha, segons en Joel conviuen pacíficament però sense barrejar-se en absolut. Simplement, uns són la mà d'obra dels altres. 

Deixem el cotxe a l'entrada de la favela, visitem uns artesans locals (que de pas ens vigilen el cotxe) i ens endinsem a peu pels estretíssims carrerons de Rocinha. Carrers laberíntics amb un 20% de pendent, muntanyes d'escombraries acumulades, un garbuix de cables elèctrics penjant per tot arreu, personatges pintorescos, i innumerables parets amb pintades de tot tipus. Una dona de qüestionable cordura confón a un de nosaltres amb l'actor Antonio Banderas i li demana un autògraf. Entrant encara més a les entranyes de la favela anem trobant petits negocis dels habitants (fleques, perruqueries, pelacables, bars i botigues de queviures), en un carreró trobem una petita reixa que, segons en Joel, indica que la zona a partir d'aqui és controlada pels narcos..."per aquí no, anem per abaix", ens diu. Aquesta favela està controlada per la banda "A.D.A." (amigos dos amigos), 

Al cap d'una estona trobem uns nens (meninos) que ens ofereixen una demostració de percussions amb galledes i pots de pintura buits i abonyagats...els agraïm l'esforç amb la voluntat.  Després de degustar unes pastes artesanes en un "Can Currius" de la favela i unes cervesetes, fem quatre fotos i tornem al cotxe (en Joel ens adverteix de no fer fotos a les persones, ja que si fem alguna foto a un narco tindrem, textualment, "un seriós problema"). Abans de tornar en Joel ens ofereix fer una drecera a peu i ell ens espera abaix, així que caminem durant uns minuts nosaltres quatre tot baixant per un dret i sinuós carreró. Durant la visita el nostre guia no para de repetir-nos les coses bones que ha fet en Lula per la comunitat. 

La visita és 100% recomanable (si sou prou valents), la veritat és que no hem sentit perill en cap moment i ha estat realment impactant veure l'estil de vida d'allà.

Deixem en Joel i decidim anar a dinar per la zona de Maracaná, on mengem amb els treballadors locals en un restaurant de menjar al pes. Veiem l'estadi per fora, fem algunes fotos i a continuació anem al Sambódromo a fer el mateix, Rematem la tarda al mercat de Saara, una mena de "mercadillu" amb més de 600 botigues i un bullici de gent. El producte estrella del mercat són les fundes i canvis de vidres de mòbil.

A la nit sopar lleuger que demà ja anem cap a Buenos Aires i ens hem de preparar pels "asados". Boa noite!