Dia de gossos, estem força cansats i a més plou, així que matem el temps a l'hostal xerrant i mirant el Madrid com empata contra l'Èibar. Decidim comprar fruita per superar el copiós sopar de La Brigada, avui si tot va bé i no passa com al Calafate, dinarem fruita.
Després de dues hores interminables d'espera embarquem al Buquebús "Francisco Papa", un catamarà gegant amb capacitat per 950 persones, a part dels cotxes i 100 metres d'eslora, que ens porta en poc més de dues hores a l'altre costat del Río de la Plata fins la capital charrúa, Montevideo.
El vaixell disposa d'un petit "duty free" que només obre quan estem a alta mar. La gent assalta aquest establiment com si fos la fi del món però a nosaltres, tot i fer-hi un cop d'ull, no ens sembla gaire barat. Això sí, ens plau trobar unes infusions d'una coneguda marca fabricada a Aiguaviva que es vénen a 8 US$ el pack de 10 amb força èxit.
Arribem a Montevideo, durant aquest viatge hem sigut cariocas, porteños, patagones, fueguinos, chilenos, un altre cop porteños, i ara som charrúas. La primera impressió de la ciutat és que està una mica més ben arreglada que Buenos Aires, tant pel parc automovilístic com per l'estat dels paviments.
Per sopar degustem un dels plats típics de l'Uruguay, el chivito, una mena de sandvitx de deliciosa carn amb diferents acompanyaments en un restaurant del centre, acompanyat d'un Tannat. Com anècdota, durant el sopar ens apareix una persona amb una bata blanca diguent si volem que ens prengui la pressió a canvi d'uns pocs "pesos", a la qual cosa ens neguem educadament degut a la por als resultats que podríen sortir després dels tecs que ens hem fotut.
Acabem la nit fent uns billars en un sòrdid local anomenat "las Vegas".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada