dissabte, 1 d’octubre del 2016

Dia 14: Ruta en 4x4 al Lago Escondido i Lago Fagnano

Ens ve a recollir a les 09.00 en "Guixermo" amb un Toyota SRV 4x4 3.0d, i de seguida ens ajuntem amb els altres tres cotxes de l'expedició. En total, 4 cotxes amb els respectius 4 guies: en Guillermo, el Chino, en Joe (nascut a Cadis) i el Lento. 
Guixermo: sembla ser el macho alfa del grup, típic argentí que no calla ni sota aigua, amb tendència al reggaeton i amic de les bromes fàcils, de qüestionable enginy, tot i així molt amigable i molt bon conductor (de fet era ex-corredors de rallis locals).
El Chino: fotocòpia en versió adulta d'en "Data" dels Goonies, no parla gaire, només sabem que cada any se'n va 2 mesos seguits de vacances i puteja a en Guillermo.
En Joe: nascut a Cadis, creiem que li falta més d'una bullida, no se l'entén quan parla i es diverteix tirant pedres a l'aigua per esquitxar a la gent. Ens qüestionem si realment està sobri, però sembla que sí es sempre així.
El Lento: és el més calmat i prudent dels conductors del grup, sempre l'hem d'esperar després de cada tram.

Comencem el tour travessant el riu Olivia on es van grabar escenes de The Revenant. Leo DiCaprio i companyia van estar 2 setmanes rodant escenes per la zona l'any passat. A continuació travessem el famós pas Garibaldi, una espècie de collada de Toses tal com era fa 50 anys. La carretera està arreglada però nosaltres passem pel traçat antic (sense manteniment) i anem vorejant el Lago Escondido. Allà ens fa la gracieta de baixar del cotxe mentre continua amb la reductora i ell continua caminant tranquil.lament a fora fent un mate...entenem que forma part del show. A diferència dels altres 3 conductors, En Guillermo fot una mica de canya (de tant en tant) al 4x4.  
La segÜent visita és al llac Fagnano, on en Joe ens tira unes quantes pedres i en Guillermo es recrea fent un numeret amb el cotxe dins l'aigua, i a continuació tenim l'oportunitat de veure una altre castorera bastant grossa.

Tornem al Valle de Lobos on dinem en un refugi de fusta decorat a l'estil Maipu (una altra tribu indígena). Aqui disfrutem tots plegats del millor plat de la Patagònia, el "cordero fueguino a la estaca", una autèntica festa on repetim fins a sortir rodant de la cabana. Recomanem l'obligat tast d'aquest deliciós plat, "qué bárbaro!".

Després de deixar-nos a la nostra cabana necessitem una migdiada com els lleons marins per poder digerir tal quantitat. Ens prometem estar en dejú fins demà a Buenos Aires.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada